martes, 13 de marzo de 2012

On The Rock: Targasonne

Una nova proposta per part de la sala Golem és passar del plafó a la roca fent viatjes "llançadora" a les zones d'escalada en bloc més canyeres.


Ens trobem a la sala i ens separen poc més d'un parell d'hores fins al paradís: avui toca Targasonne.
Tenim el plaer de comptar amb la presència de la motivació en persona, a més d'un gran guia de la zona: El Del Pozo. Els que veniu habitualment per la sala, ja sabeu com les gasta.

Així doncs, som el Jordi, el Moisés i el Xavi. La roca ens espera i, malgrat la distància, la motivació és enorme!

Arribem i ja hi ha molts cotxes dels "blokeros" que corren per la zona. Nosaltres, com ells, ens afanyem a arribar als primers blocs.


La roca granítica de Targasonne crea passos impressionants. Ens trobem una gran varietat de graus, des de quarts fins a vuitens, i el Jordi no para de gesticular cada un dels passos que trobem, dient-nos-en la dificultat i animant-nos a "rebentar" la roca.

Provem alguns 6a, 6b, 6c i algun 7a del qual no ens movem gaire. El Jordi, per la seva banda, va fent de les seves encadenant diversos 7c, com si d'un 5è es tractés, i nosaltres li fem videos. Què menys!

Passades les hores, ens trobem algunes cares conegudes, entre ells la Sara Aicart i el Tino Lois, escaladors d'alt nivell que, com tothom, volen aprofitar el bon temps i el fred per apretar "a muerte".


Compartim diverses encadenades amb la Sara i el Tino, que apreten de valent, igual que el Jordi, que s'emporta un 8a davant la mirada del Tino, un gallec que encadena 9a en escalada esportiva.
Els altres ens quedem allà a la vora jugant amb un 7a amb la companyia de la Sara, que té un 8a+ en esportiva, i encadena, en un tres i no res, passos on nosaltres ni ens movem.
És un plaer veure gent escalant així i compartir rialles plegats.



El sol ja s'en va, i la Sara i el Tino ens diuen adéu. Mentrestant, el Jordi dóna els últims "pegues" a un 8a que té un pas infernal. Un "lance" que li queda pendent per a la següent jornada.

Ja es gairebé fosc i de tots els racons surt gent amb cara de cansament però molt feliç. Amb els crashpads a l'esquena, tothom es dirigeix al pàrquing.

Ens acomiadem del Jordi. Ara toca tornar a Arenys: sense sensiblitat a les mans i cansats, però amb un gran somriure. Ha estat un gran dia.

Aquí ús deixem el video:




T'imagines fent el mateix?

Ben aviat, informa-te'n a la sala o la nostra web.








No hay comentarios:

Publicar un comentario